updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017
Àlex Gomà

Àlex Gomà

Periodista i fotoperiodista esportiu. Publicista.
Coordinador de www.cathandbol.cat. @lexgoma

Website URL: http://www.tactic.cat

La lliga espanyola d’handbol com els seus joves: sense futur

Feia temps que es veia a venir. Després que el Barça guanyés la lliga 2010-11, el llavors subcampió va estar a punt de desaparèixer. I això que havia guanyat les quatre lligues anteriors! Parlem del BM Ciudad Real, equip que s’havia erigit en màxim rival del Barça, però també dels llavors potents Ademar i Portland. Sortosament l’equip manxec va aconseguir salvar-se tot ressuscitant el mític BM Atlético de Madrid, equip històric amb 11 títols de lliga al seu palmarès. Semblava que recuperar aquesta vella rivalitat podia fer créixer l’afició a l’handbol arreu de l’Estat, i el cert és que va permetre veure grans duels, i fins i tot aconseguir rècords d’assistència a la seva nova casa, el Palacio de Deportes de Vistalegre. Imatges que ja formen part d’un passat que segurament no tornarà.

Espanya trepitja Dinamarca i és campiona del món per segon cop

No hi ha hagut color. La selecció espanyola, amb set catalans a les seves files, ha passat per sobre de la gran favorita. Un equip, Dinamarca, irreconeixible, enfonsat, amb les estrelles apagades i sense cap mena d'encert, que s'ha vist trepitjat per una selecció espanyola comandada magistralment per Joan Cañellas, que ha fet 7 gols i s'ha convertit en un dels millors del partit. Un títol mundial, però, cuinat des de la defensa espanyola i les aturades d'Arpad Sterbik.

Espanya passa a la final del Mundial

La selecció espanyola –amb set catalans i dirigida per Valero Rivera– ha accedit aquest divendres a la final del Mundial Handball Spain 2013. Els eslovens han aguantat molt bé fins al descans (13-12), però s'han estavellat a la segona meitat contra la defensa espanyola i el porter Sterbik, fent només tres gols en més de 22 minuts.

Granollers exerceix capitalitat handbolística

L'exemple de Granollers és dels que demostra que com es deia fa anys "la feina ben feta, no té fronteres". Una organització excel·lent va fer les delícies dels aficionats a l'handbol, els mitjans de comunicació i els mateixos jugadors. Aquests últims, els actors principals d'un esdeveniment tant rellevant com aquest Mundial d'Handbol 2013. Una organització que, cal dir-ho, ha comptat amb el suport inestimable de moltíssims voluntaris que han fet que tot hagi sortit rodó. Un 10 per ells.

"O sucesso" de Jordi Ribera al Brasil

"Sucesso" significa èxit en portuguès, l'idioma del Brasil. Un país llunyà i exòtic pel que fa al món de l'handbol, sobretot masculí, però que ja s'ha convertit gairebé en la segona casa de l'entrenador català Jordi Ribera. I curiosament jugant molt a prop de casa seva, aquí a Catalunya, és on ha aconseguit portar aquesta selecció als vuitens de final d'un Mundial d'handbol. Un èxit sense precedents en l'handbol masculí del país carioca que vol agafar volada aprofitant les possibilitats que permet rebre uns Jocs Olímpics.  

Diumenge clàssic de "lliga escocesa"

Aquest diumenge (13h Teledeporte) per fi arriba el clàssic de l'handbol BM Atlético de Madrid - Barça Intersport. Sens dubte el partit més esperat de la Lliga Asobal, un campionat que fa dues temporades que s'ha convertit en una lliga de les que en el món del futbol s'anomenen "escoceses".

Pels profans comentar que se’ls hi diu lligues escoceses, no per res que tingui a veure amb el whisky ni amb les faldilles, sinó perquè des que es va fundar el 1988 la lliga d’Escòcia sempre la guanya un dels dos equips de Glasgow: el Celtic o el Rangers*. Aquestes lligues tenen coses dolentes, i una de molt bona. Els partits claus són més esperats, estelars, i concentren tota l’emoció que se’ns ha negat en altres partits. Els nervis, l’emoció, l’alegria desfermada i espontània dels guanyadors, el desencís dels vençuts. Molts cops és millor inclús que el dia que es guanya la lliga, ja que realment la lliga es decideix aquell dia.

Està clar que en un partit així sempre desitjo que guanyi el Barça, i més al camp del gran rival. A més aquest cop voldria dir gairebé sentenciar la lliga a falta de més de la meitat de les jornades. I tot i que sembli incoherent, això és el que no em convenç. Que la lliga pugui quedar vista per sentència tan aviat.

És evident que qualsevol entrenador –en aquest cas Xavi Pascual– es posaria les mans al cap davant l'afirmació que un triomf blaugrana sentencia la lliga, ja que ells són els més conscients de la dificultat de guanyar tots i cadascun dels partits que queden de lliga. Ells saben de la dificultat de mantenir el bloc unit, en forma i motivat per no perdre punts en qualsevol de les pistes més complicades com són les de León o Saragossa. Però és que la temporada del Barça Intersport és tan bona i la superioritat mostrada a la lliga domèstica és tan gran, que seria una gran sorpresa veure com perden algun punt en el que queda de lliga.

Guanyant a Vista Alegre els blaugrana es posarien tres punts per sobre dels matalassers havent guanyant 13 partits de 13, i està clar que ara mateix –tot i estar potser a un nivell una mica inferior que l'any passat– només l'Atlètico de Madrid els pot fer ombra. Recordem que la temporada passada el Barça es va proclamar campió perdent només un partit (contra els de Talant Dujshebaev al Palau 29-30), mentre que els madrilenys només van perdre el partit de Vista Alegre contra el Barça (23-25) i van cedir un empat a la darrera jornada contra un Ademar de Lleó que s'estava jugant la tercera plaça.

Pels que desitgem que la lliga sigui atractiva, no és interessant que aquesta quedi sentenciada tan aviat, i tot i que el cor no em deixi desitjar una derrota del Barça, sé que un entrebanc allargaria l'emoció d'una Lliga Asobal fins a les darreres jornades. Un campionat que ara mateix, com se sol dir al futbol, és massa a "l'escocesa".

Bé, sempre ens queda esperar "que guanyi el millor".


* Nota
Com a curiositat, dir que aquest any la Scottish Premier League de futbol és menys escocesa que mai, ja que el Glasgow Rangers va ser baixat pels seus deutes a la Quarta Divisió (Scottish 3rd Division). El més curiós del cas és que tot feia pensar que el seu rival ciutadà, el Celtic, tindria via lliure per dominar amb autoritat el campionat, però ara mateix és líder però seguit de molt a prop per l'Hibernian, l'Inverness, l'Aberdeen i el Motherwell.

Gran sessió doble d’handbol pels afortunats

Aquest dissabte a la tarda el Palau Blaugrana s’omple del millor handbol català possible amb els tres millors equips catalans en joc. L’entremès és d’autèntic luxe, el filial del Barça, segon classificat de la Divisió de Plata, rep el líder de la categoria el Medicentro Gijón. I de plat principal, el derbi català per excel·lència: el líder Barça Intersport rep el Fraikin Granollers, revifat després de guanyar el BM Aragón.

Es tracta d’una gran ocasió per veure els dos millors equips catalans Asobal cara a cara, així com alguns dels jugadors amb més futur jugant en una Divisió de Plata d’handbol amb molt de nivell però massa oblidada als mitjans tradicionals. Dos grans partits, el primer que s’espera molt igualat, i el segon amb un clar favorit, però amb la incertesa que sempre envolta qualsevol derbi.

Llàstima que la majoria dels amants de l’handbol no puguin aprofitar l’ocasió per apropar-se al Blaugrana, ja que el dissabte a la tarda gairebé tots els equips catalans d’handbol es troben disputant les seves competicions. No és d’estranyar que quan els partits al Blaugrana es juguen el diumenge a la tarda, el Palau mostri gran aspecte amb molts més nens i equips del que és habitual. Una llàstima que pel que sigui, aquesta doble sessió no es pugui disputar en diumenge a la tarda.

Sigui com sigui, des de CatHandbol animem a que el màxim de gent possible s’acosti al Blaugrana a viure i gaudir d’aquesta gran doble sessió del nostre esport.

Puyol o Jornet, exemples de tenacitat

No s’ha de renunciar a l’instint que guia l’esportista

A l’esport sovint s’han de lamentar desgràcies en forma de lesions com la que vam viure i veure, dimarts per televisió. El capità blaugrana Carles Puyol, fent gala de la seva lluita i força característica, va saltar per rematar un córner i en caure va patir una desgraciada luxació al colze. Les imatges feien mal, i vam ser molts els que vam haver d’apartar la mirada en veure la repetició de la jugada. Una llàstima, ja que el capità blaugrana reapareixia després de dues lesions seguides.

Racionalitzem l’handbol, que ja toca

Els clubs catalans presentaran una interessant proposta a la propera Assemblea de la Real Federación Española. Consistiria en unir el grup únic de Divisió de Plata amb els quatre de 1a Estatal, creant una nova categoria amb cinc grups distribuïts per zones. Això ja havia estat així als anys seixanta i vuitanta. És a dir, tornem a tocar de peus a terra, i que els millors equips facin una fase final per veure qui es mereix pujar a Divisió d’Honor.

Subscribe to this RSS feed

Entrevistes