updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

Josep Puigrodon: "S'ha fet una feina excel·lent, hem salvat la Federació"

El candidat a la presidència de la FCH, Josep Puigrodon Foto: Cedida El candidat a la presidència de la FCH, Josep Puigrodon

Entrevistem a Josep Puigrodon, actual vicepresident de la Federació Catalana d'Handbol i candidat a la presidència.

En primer lloc, per aquells que no et coneguin, qui és Josep Puigrodon?

Sóc d'Igualada, vaig començar a jugar a handbol, que és l'esport que més m'agrada, als escolapis d'Igualada, als 10 anys, i ja no vaig parar. Primer en competició escolar, fins a l'edat juvenil, quan vaig passar al Club Handbol Igualada, que es va formar aquell any (el 1982) i ja vaig seguir al club com a tècnic, delegat, directiu i fins el 2003 que vaig ser president durant 8 anys. Llavors, quan pensava que ja s'havia acabat aquesta part de la meva vida, en Tomàs Moral em va proposar d'unir-me a la Federació Catalana d'Handbol i vaig acceptar. Aquí la meva tasca més constant ha estat dedicar-me al tema del concurs de creditors, al tema proveïdors i al tema econòmic. A la vegada, també he fet de delegat de la Catalunya Central on hem procurat mantenir els equips que teníem i crear-ne de nous, amb més equips de base i dinar suport a l'handbol femení, ja que estava en una situació bastant crítica en aquella zona.

Com vas decidir presentar-te a president?

Després que en Tomàs ens digués que no es presentaria a les eleccions, els companys em van proposar que, quedant feina per fer, encara amb el concurs, i moltes coses feina per acabar, fos jo qui encapçalés la candidatura. Després de parlar-ho amb la meva família i amb els mateixos companys de junta, finalment vaig decidir acceptar la proposta.

La vostra es considera la candidatura continuista. Creieu que això ven?

Depèn. Penso que la Junta passada ha fet moltes i moltes coses bones. Per exemple, en l'aspecte econòmic ens considerarem 100% continuistes. S'ha de preservar lo bé que s'han fet les coses econòmicament parlant i com s'ha aixecat el concurs de creditors. El tram més difícil va ser fa tres anys, quan es pot dir que vam viure una situació límit, ara estem molt millor. Això no vol dir que ens puguem deixar anar i es puguin gastar els diners amb alegria. S'ha de mantenir una estabilitat i un control de la despesa molt fort. Amb això sí que ens declararíem continuistes. Respecte el tema jurídic, que no ens enganyem va relacionat el 90% amb l'Ajuntament de Cerdanyola i el concurs, hi continuarien els mateixos directius que penso que han dut a terme una tasca meravellosa. I amb el tema esportiu i territorial, és on nosaltres aportarem més novetats i més diferències respecte a com s'estaven fent les coses fins ara. Les circumstàncies econòmiques han variat una mica, tindrem algunes despeses menys com el 75è aniversari o la nòmina del fins ara president executiu, i això ens dóna capacitat per fer més handbol. Dels que entrarem ara no hi haurà cap càrrec executiu, ningú cobrarà. I tots aquest diners que estalviem, els volem destinar fins l'últim cèntim a la promoció de l'handbol, tant masculí com femení, i des de la base. Hem d'intentar tenir més clubs i més equips.

Quins plans teniu per aquests propers anys?

El programa òbviament el presentarem d'aquí un temps, però ja podem avançar una territorialització molt gran de la promoció. El que es fa a Girona, per exemple, ha de ser diferent del que es fa a Lleida. Les necessitats, les persones i les circumstàncies són diferents. Hem de fer un programa a mida per a cadascuna de les demarcacions. Per exemple a Girona fa falta un pla de xoc per promocionar l'handbol femení, mentre que la situació a Lleida i Tarragona és molt diferent. Segurament dins de la província de Barcelona, marcaríem tres a les que intentaríem fer un vestit a mida, amb una persona que s'encarregaria exclusivament de la promoció de l'handbol i recolzant-nos amb tècnics de promoció que tindríem a cada zona. Això són idees amb les que hi estem treballant, i mirarem d'adaptar-les a la capacitat econòmica que puguem tenir en cada moment.

L'estructura actual de la Federació la veieu correcta, pel que fa a nivell de treballadors i seu central?

Possiblement tindríem la incorporació d'un tècnic o tècnica dedicada al 100% a la promoció. També hem de reforçar el departament d'administració, unit a la implantació de recursos informàtics. Pel que fa al local, realment estem una mica justos, però recordem quan vam arribar allà que no ens podíem permetre res. Possiblement al llarg dels quatre anys de junta ens poguéssim plantejar un canvi de local, és una possibilitat. I ja plantejaríem un local amb magatzem on hi poguéssim tenir el nostre material i no estiguéssim separats. Cal aprofitar per agrair a l'Ajuntament de Sant Joan Despí les facilitats que ens ha donat per guardar tot el material que teníem al soterrani de Guiera, que ocupa molt i molt d'espai.

De la part que s'ha fet malament, quina part s'admet com a culpa?

Seria una conversa una mica més llarga. La junta actual, que ha canviat molt durant aquest 10 anys, amb el nexe d'unió que ha estat Tomàs Moral sens dubte, però ha anat entrant i sortint gent. La Federació va rebre una instal·lació poliesportiva que estava vinculada a la Federació per un contracte. Aquest contracte era realment duríssim, fet en una època on tot semblava que tirava. Jo llavors encara no hi era i no et puc dir perquè es va fer així. Era un contracte duríssim, que si l'Ajuntament [de Cerdanyola del Vallès] no tenia la voluntat de moure'l portava a la ruïna a la federació. Aquest contracte no es va poder moure i es van prendre les decisions que es van haver de prendre. Molt dures. Es podria haver reaccionat abans? Sí. Aquesta és la culpa, de no haver vist abans que potser per no haver de prendre decisions tan dures com s'han hagut de prendre. Va fer respecte prendre-les abans, però es podia haver fet uns anys abans i tot hagués anat millor. Aquesta és la culpa potser de manca de reacció. Perquè quan ens hi hem posat, ha sortit prou bé.

Resumint. L'aposta no era dolenta, però el moment i la falta de reacció sí.

L'aposta que s'havia fet era bona pel seu moment. Quan va començar la crisi aquesta aposta, com totes les instal·lacions regentades per federacions, va esdevenir dolentíssima. No hi havia mecanismes ni clàusules que ens permetessin adaptar-nos als nous temps. Segurament haguéssim hagut de reaccionar abans. Es va reaccionar el primer any que van haver-hi pèrdues. S'hagués pogut fer dos anys abans? Segurament sí. Però això mereixeria un capítol a part. Això ens ho vam trobar així i se n'havia de sortir, i aquí estem. Amb ganes de millorar l'handbol, de continuar treballant i de veure cada dia més equips, més clubs, i que sobretot en aquelles zones de Catalunya on estem molt poc presents, començar-hi a entrar i tirar-ho endavant.

Esteu satisfets per tant, de la feina feta des de llavors.

Estem molt convençuts que els darrers anys s'ha fet una feina excel·lent. I excel·lent vol dir haver salvat la federació, que fa tres anys se'n podia haver anat en orris. Al partit Catalunya-Qatar tothom parlava de com és que havíem estat set anys sense selecció catalana absoluta masculina, però és que realment no hi havia diners per plantejar-se fer esdeveniments d'aquest tipus. Hagués estat una cortina de fum i ja haguéssim vist qui ho hagués hagut de pagar. Ara s'ha pogut fer i amb molt de gust, i a més vaig estar-hi present i va ser un partit realment emocionant. Em vaig sentir molt emocionat veient Catalunya guanyant a Qatar.

Compteu amb que hi haurà només dues candidatures?

Bé, de moment són dues candidatures, la de Jaume Fort i la nostra, les que ja estem de cara al públic. Sabem que hi ha alguna altra persona que ha manifestat la seva voluntat de presentar-se, però en tot cas, quan aquesta persona ho consideri oportú ja farà el pas endavant. Després dels Campionats d'Espanya, que són una feinada increïble, que acaben el dia 7 de gener, es convocarà l'Assemblea electoral, i començarà el calendari electoral que haurà de culminar aproximadament entre el 10-18 de març, amb les eleccions.

Catalunya està en un procés que podria portar a la independència. Teniu prevista la possibilitat d'haver d'integrar-vos a la IHF o EHF?

La Federació Catalana seguirà el camí que el poble de Catalunya li marqui. Si el poble de Catalunya decideix fer un altre camí, la FCH seguirà treballant i remant al costat de l'handbol català. Tenim contacte a l'EHF, tenim gent coneguda que està treballant mot bé. I si en el seu dia hem de creuar aquesta porta no ens tremolarà el pols per creuar-la.

Entrevistes