El Barça no va poder revalidar el títol i va caure davant el Veszprem de Xavi Pascual.
BARÇA 33-42 VESZPRÉM
BARÇA: Sergey Hernàndez i Viktor Hallgrimsson porters; Aleix Gómez (5), Janus Smarasson, Dani Fernández (1), Jonathan Carlsbogard (2), Dika Mem, Djordje Cikusa (2), Timothey N’Guessan (9), Seif Elderaa (2), Blaz Janc (4), Luis Frade (2), Ludovic Fábregas (3), Ian Barrufet (3), Petar Cikusa, Adrián Sola.
VESZPREM: Emil Nielsen i Mikale Appelgreen porters; Thiagus Petrus, Ivan Martinovic (5), Hugo Descat (10), Ahmed Hesham (4), Patrik Ligetvari, Luka Cindric (3), Nedim Remili (8), Yanis Lenne (4), Yehia Elderaa (2), Stefan Dodic, Dragan Pechmalbec (2), Mate Gancs-Peto (1), Ahmed Mesilhy (1), y Ali Zein (2).
El Barça i Veszprem repetien la final del Mundial de clubs de la temporada passada, però va ser molt diferent, tant pel guanyador, com per l’espectacularitat del matx. En aquella ocasió el partit va ser vibrant i emocionant, i en aquesta simplemant ha estat una exhibició de l’equip hongarès, que dirigeix Xavi Pascual, que d’aquesta manera ha aconseguit el seu segon títol, després del de fa dues temporades.
Per la seva part el Barça veia tallada així una ratxa de més d’un any sense perdre cap partit, en cap competició, en un període en què ha guanyat vuit títols.
El Barça va mostrar una cara que feia molt de temps que no s’havia vist, amb molts jugadors fora del partit i amb Carlos Ortega sense saber massa que fer per redreçar la direcció d’un matx, que es va començar a espatllar ben aviat amb les aturades d’Emil Nielsen i l’eficàcia de l’atac del Veszprem, que als vuit minuts de joc dominava per 3-8. En el Barça només N’Guessan mantenia el tipus, atacant molt bé entre 1r i 2n defensor i superant el porter danès. Però poca cosa més. L’equip del Veszprem, amb molts més quilos, era una muralla, però a més corria vertiginosament al contraatac i replegava de forma magnífica. D’aquesta manera el marcador al descans (16-22) ja posava les coses molt complicades, amb un últim gol impressionant de Martinovic, quan el Veszprem atacava en inferioritat i semblava que deixava passar els segons.
A la represa, no va canviar res. Nielsen, quan feia falta aturava, i va posar la cirereta blocant un llançament de Dika Mem, i llançant un contraatac perquè el seu equip marqués a plaer. En el Veszprem, amb dos extrems francesos quasi infal·libles (Hugo Descat i Yannis Lenne, que van protagonitzar un gol en fly d’extrem a extrem, que potser va ser el millor gol del partit.
A més el Veszprem disposava de recanvis a la primera línia, sense que baixés el nivell, i on van brillar especialment els laterals drets Remili i Martinovic. En canvi, en el Barça, Ortega ho va provar quasi tot, però res sortia massa bé, a part del bon partit de Blaz Janc, i els gols dels menys titulars, com Carlsbogard, Elderaa i Djordje Cikusa, quan el partit ja estava sentenciat. Els porters tampoc aturaven massa, la defensa es veia superada i això feia que els extrems no poguessin lluir-se al contraatac. I així la diferència va arribar als 12 gols (24-36). Es va trobar a faltar, a part de Nielsen, a un Domen Makuc, que havia acabat la temporada tan bé, mentre ara mateix ni Smarasson, ni Petar Cikusa estan al seu nivell, per dirigir el joc en partits com aquest.
En fi, un partit per oblidar… o per aprendre.
En el Veszprem cal destacar el partit dels tres francesos (Remili, Descat i Lenne) que van marcar 22 gols de 25 llançaments, ben diferent dels tres del Barça (N’Guessan, Mem i Fàbregas) que es van quedar en 12 de 20.
