Feia temps que es veia a venir. Després que el Barça guanyés la lliga 2010-11, el llavors subcampió va estar a punt de desaparèixer. I això que havia guanyat les quatre lligues anteriors! Parlem del BM Ciudad Real, equip que s’havia erigit en màxim rival del Barça, però també dels llavors potents Ademar i Portland. Sortosament l’equip manxec va aconseguir salvar-se tot ressuscitant el mític BM Atlético de Madrid, equip històric amb 11 títols de lliga al seu palmarès. Semblava que recuperar aquesta vella rivalitat podia fer créixer l’afició a l’handbol arreu de l’Estat, i el cert és que va permetre veure grans duels, i fins i tot aconseguir rècords d’assistència a la seva nova casa, el Palacio de Deportes de Vistalegre. Imatges que ja formen part d’un passat que segurament no tornarà.
Aquella temporada, la 2011-12, els duels Barça-Atlético van ser vibrants. Va ser una lliga clarament “de dos”, però amb molta emoció, que es va decidir en un gran partit al Blaugrana a favor dels de Xavi Pascual, que tot i perdre d’un gol van sentenciar la lliga per un mínim gol-average directe. En canvi a la Champions, van ser els madrilenys els que van arribar més lluny, arribant a la Final-4 de Colònia, perdent la gran final contra el Kiel. La gran aportació del català Joan Cañellas va ser clau per la gran temporada dels blanc i vermells.

Una lliga de dos a la baixa
Però aquesta darrera temporada, la 2012-13, ja no va començar gaire bé per l’Atlético que va començar perdent jugadors importants (Didier Dinart i Luc Abalo al PSG Handball; Alberto Entrerríos al Nantes o Sterbik al Barça), però almenys va aconseguir mantenir gran part del bloc i fitxar amb intel·ligència i contenció econòmica. Però el fet de tenir un equip molt més complert va facilitar que el Barça s’emportés amb autoritat (29 partits de 30) una lliga Asobal amb cada cop menys seguiment mediàtic. Els matalassers, però, van saber jugar les seves cartes, fent una gran Champions. Van eliminar el Fuchse de Berlin i van posar contra les cordes el Barça, que va haver de remuntar els Quarts al Palau Blaugrana. Tot i acabar perdent el bitllet per Colònia, els homes de Dujshebaev inclús van poder refer-se guanyant la Copa del Rei eliminant el Barça en semifinals.
Però tot tenia regust a cant del cigne, ja que a mig termini quedava clar que l’equip madrileny acabaria debilitant-se. El Barça ja li havia pres al porter Sterbik en plena pretemporada, el danès Markussen va marxar al Qatar a mitja temporada i el veterà Hombrados va estar a punt de plegar per fer carrera com a president de la Federació Espanyola. És cert que els Cañellas, Balic, Aguinagalde, Lazarov, Kallman i companyia han estat un bloc seriós i competitiu, el rival que necessitava el Barça per tenir (com a mínim) una lliga escocesa, però semblava que això tocaria a la seva fi més aviat que tard.

Al mes de juny va quedar clar, ara sí, que la temporada vinent, passés el que passés, la lliga espanyola ja seria cosa d’un sol equip. Primer es van conèixer les marxes de Parrondo, Lazarov, Cañellas (per la temporada vinent), Balic… i l’anunciada retallada del pressupost de l’Atlético a la meitat. Des del club madrileny però, se seguia planificant la temporada 2013-14, amb algun gran fitxatge com el del fill de l’entrenador (Alex Dujshebaev), el porter Malumbres, Val… fins que aquest dimarts esclata la notícia que ho ha acaba d’ensorrar tot. Els responsables del club no poden fer front als deutes amb Hisenda (més d’1 milió d’euros) i als sous que deuen, i no es veuen en cor de continuar.
Una altra notícia trista del món de l’handbol, que Xavier Pascual ha resumit amb dues paraules, “una putada”, i que de retruc afecta molt els interessos del club blaugrana. Ara, com bé va destacar Pasqui, el pitjor és que aquesta desaparició no és l’únic problema de l’handbol estatal, amb equips en concurs de creditors, jugadors que no cobren, jugadors que marxen a jugar fora… I tot això pocs mesos després de guanyar el Mundial de Barcelona! Ningú pot amagar que la lliga espanyola i per extensió l’handbol estatal queda, en paraules d’Albert Rocas, “tocat de mort”.
Crisi i “mobilidad exterior”
El problema és que els darrers anys els èxits europeus del Barça d’handbol, sustentat econòmicament “amb els diners del futbol”, han tapat un fet que està clar: la Lliga Asobal no és atractiva. El Barça ha guanyat la majoria de partits de més de deu gols, i això no afavoreix l’espectacle. La gent deixa d’anar al Palau Blaugrana, que sovint presenta entrades molt tristes. I és que el Barça s’ha quedat sol a la lliga. I diem això amb tot el respecte per la resta d’equips, que no tenen la culpa de que el Barça estigui ara mateix a un altre nivell de la resta.

Hi ha equips que han treballat molt, inclús amb un magnífic treball de base (com el Granollers o l’Ademar) però que sense patrocinadors potents no poden tirar endavant els seus projectes i veuen com tots els grans jugadors i inclús tècnics estan emigrant cap a França, Alemanya, Hongria… on de moment almenys els asseguren un sou. L’handbol estatal s’està tornant amateur a marxes forçades. I això que hi ha pavellons amb una gran afició, sovint amb més espectadors que al mateix Palau Blaugrana.
L’etern somni d’una real Lliga Europea
Els darrers mesos l’únic equip que ha aconseguit fer fitxatges d’alt nivell ha estat el Barça, que ha fitxat Nicola Karabatic i Kiril Lazarov, mentre que l’únic conjunt que sembla que estarà en condicions de fer un equip amb cert potencial és el Naturhouse la Rioja. Però com diu la cançó, “no és això, companys no és això”. L’handbol català necessita internacionalitzar-se per no quedar ancorat en el passat.

El Barça necessita ara més que mai posar-se al capdavant de la creació d’una Lliga Europea, o com a mal menor buscar-se la vida com els joves estudiants que tiren currículums a Alemanya o França. Només cal veure que el recent campió d’Europa és l’HSV Hamburg, que a la Bundesliga va acabar en cinquena posició. Per davant seu equips tan potents com el Kiel, el Flensburg, el Rhein Neckar Lowen i el Fuchse Berlin. La lliga francesa sempre ha estat per darrera l’espanyola, però fa un any que els “milionaris” van aterrar al Paris Handball cosa que els va permetre fer un super-equip que ha guanyat la lliga a plaer. Ara, no estan sols ja que per darrera hi ha equips importants com el Montpellier, Nantes, Chambery, tots ells superats a la lliga, però, pel segon classificat, el Dunkerke entrenat per Patick Cazal.
No ens hem d’enganyar, les altres lligues europees no són gaire fortes, tot i que això no evita que s’hagin format equips amb un gran potencial com el Veszprem hongarès, el Metalurg macedoni, el Celje eslovè, el Kielce polonès, el Chekhovskie rus o el Dinamo de Minsk de Bielorrússia. Ajuntar tots aquests equips per crear una espècie de NBA d’handbol europea seria segurament una taula de salvació per tots aquests equips. Handbol del més alt nivell i de qualitat un cop per setmana, millor que no pas un cop al mes.
La SEHA, una opció
Que el Barça d’handbol ha de moure fitxa, no se li escapa a ningú. S’ha creat un equip potentíssim pensat per regnar a Europa i no pot ser que el 65% de partits de la temporada es guanyin de més de 15 gols. Què fer ara? Una possibilitat pel Barça, tal com explicava magníficament l’Oriol Canals en un article recent (”Com marxar d’Espanya” al seu blog del diari Ara), seria marxar i apuntar-se a jugar a una altra lliga europea, deixant el seu filial jugant la lliga espanyola. Com que és complicat que l’esperada Lliga Europea vegi la llum en pocs mesos, una possibilitat de supervivència temporal seria aquesta. Trucar a la porta d’Alemanya, de França… o de la SEHA.

Però què és la SEHA? És tracta d’un intent clar per fusionar equips de diferents lligues, crear una competició supranacional i apropar-se a poc a poc al nivell de la Bundesliga. Les sigles de SEHA vénen de South East Handball Association, i actualment hi juguen deu equips de Bielorrússia, Bòsnia, Croàcia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Eslovàquia. Una futura expansió preveu que s’hi puguin afegir equips d’Eslovènia i Hongria, però també s’hi han mostrat interessats equips polonesos (Kielce i Wisla) i els austríacs del Bregenz.
Tots ells han vist el que fer la guerra per separat no té cap sentit si el que volen és competir després a nivell europeu. Un altre aspecte permet prendre’s seriosament aquest projecte, i és que enguany han aconseguit el patrocini de Gazprom, com es pot veure a la seva pàgina web oficial. Poca broma. Aquest podria ser un destí exòtic, però interessant pel Barça en cas que no arrenqui la creació d’una Lliga Europea real, mediàtica i interessant pel públic.
