Entre divendres i diumenge s'ha disputat a Alacant una Copa del Rey que ha acabat amb el guanyador esperat.
BIDASOA IRUN 17-37 BARÇA
BARÇA: Emil Nielsen (1 gol) i Viktor Halgrimsson porters; Blaz Janc (3), Aleix Gómez, Dika Mem (8), Petar Cikusa (2), Domen Makuc (1), Timothey N'Guessan (1), Jonatahan Carlsbogard, Ian Barrufet (4), Dani Fernàndez (4), Ludovic Fàbregas (2), Luis Frade (7), Seif Elderaa (1), Óscar Grau (1), Adriàn Sola (2).
En el Bidasoa el màxim golejador va ser Julen Múgica amb 4 gols.
El Barça va aconseguir el seu 30è títol de Copa, que és el 47è títol consecutiu a nivell estatal (que és també el 51è a nivell peninsular, afegint-t'hi les quatre Supercopes Ibèriques), un fet que està clar que és magnífic per a l'equip blaugrana, però que no queda clar que faci cap bé a l'handbol estatal. Amb aquest nou títol el Barça ha completat 13 temporades amb ple de títols estatals. Tot ben diferent d'aquells temps a finals del segle XX, en que tot i que el "Dream Team" guanyava cinc títols europeus consecutius, aquí a Espanya trobava molts rivals que li posaven les coses ben difícils, com Teka Cantàbria, Elgorriaga Bidasoa, Portland San Antonio de Pamplona, Ademar, Granollers, Atlètico de Madrid i més endavant Ciudad Real.
Això ha fet que una competició que en altres esports és tota una festa, aquí hagi quedat molt descafeïnada, per l'enorme superioritat blaugrana, que ha quedat ben palesa en una final que ha quedat decidida en els primers minuts, amb un 0-7 al minut set, i amb un 3-14 als vint minuts, en els quals Emil Nielsen ja havia fet 11 aturades… i un gol quan els bascos van provar d'atacar amb set.
I sort que Leo Maciel també es lluïa a l'altra porteria, cosa que no va evitar que al descans el marcador estigués en un 8-20, després d'una gran exhibició defensiva de l'equip blaugrana amb un centre defensiu format per Ludovic Fàbregas i Jontahan Carlsbogard, totalment impenetrable.
La segona part va ser un tràmit i l diferència es va anar ampliant fins als vint gols finals, amb la qual s'igualava la màxima diferència assolida en una final de copa, que s'havia produït, també per part del Barça i amb el Bidasoa com a rival, l'any 1983 a Màlaga, quan acabà amb 36-16.
El camí fins a la final
Quarts de final: Barça 38-24 Atlético Valladolid
BARÇA: Viktor Halgrimsson, Emil Nielsen porters; Blaz Janc (1), Aleix Gómez (3), Dika Mem (5), Djordje Cikusa, Petar Cikusa (6), Domen Makuc (7), Timothey N'Guessan (3), Jonatahan Carlsbogard (2), Ian Barrufet (1), Dani Fernàndez (3), Ludovic Fàbregas (1), Luis Frade (2), Adrián Sola (3), Antonio Bazán.
El màxim golejador del Valladolid vavser Guilherme de Carvalho amb 5 gols.
El Barça va obrir la competició el divendres a les 13 hores, però de fet l'equip blaugrana va tardar força més a entrar de ple en el partit, ja que en els minuts inicials va ser l'equip val·lisoletà el que va controlar la situació i el Barça no va marcar el primer gol fins als sis minuts, quan el marcador estava en 0-4, i no va posar-se per davant fins al minut 23 amb un 9-8. Al descans el marcador estava en 15-12.
A la represa el Barça ja va oferir la seva millor versió davant un equip val·lisoletà que a l'equador del 2n temps ja perdia de deu gols i va anar cedint davant el potencial ofensiu blaugrana.
El millor del partit va ser la magnífica aportació de Domen Makuc i Petar Cikusa, i el pitjor va ser la lesió de Djordje Cikusa que posa en problemes la seva participació a la Final Four.
Semifinal: Nava 27-38 Barça
BARÇA: Viktor Halgrimsson, Filip Saric porters; Blaz Janc (5), Dika Mem (6), Petar Cikusa, Domen Makuc, Timothey N'Guessan (3), Jonatahan Carlsbogard (1), Dani Fernàndez (10), Ludovic Fàbregas (4), Luis Frade, Seif Elderaa (2), Óscar Grau (2), Antonio Bazán, Adrián Sola (5), Manuel Ortega.
Per part del Nava el màxim golejador va ser Josu Arzoz amb 8 gols.
En la semifinal el Barça es topava amb el rival més fàcil del seu camí, i potser això va fer que hi hagués un cert relaxament, sobretot en l'apartat defensiu a la primera part que acabà amb 17-21.
Està clar que encaixar 17 gols en els primers trenta minuts per part d'un equip que ha de disputar la promoció de descens de la lliga, no era el que es podia esperar d'un equip que la setmana vinent té el compromís més important de la temporada. Però evidentment no calia exprimir-se al màxim, i el Barça va esperar als últims trenta minuts per prémer l'accelerador en tots els aspectes, i faltant deu minuts la diferència ja havia pujat als onze gols, deixant el partit vist per a sentència.
