El Barça va aconseguir la seva tretzena Champions en la final disputada el diumenge a Colònia.
DIUMENGE LA FINAL
BARÇA 37-34 FUCHSE BERLÍN
BARÇA: Emil Nielsen (14 aturades per a un 34%) i Viktor Halgrimsson (1 per a un 13%) porters; Blaz Janc (6), Aleix Gómez (6), Dika Mem (4), Djordje Cikusa (1), Petar Cikusa (1), Domen Makuc (5), Timothey N'Guessan (2), Jonatahan Carlsbogard (2), Ian Barrufet, Dani Fernàndez (2), Ludovic Fàbregas (1), Luis Frade (7), Seif Elderaa, Adrián Sola.
FUCHSE BERLÍN: Milosavljev (12 aturades per aun 24%) i Ludwig porters; Gidsel (8), Freihöfer (7), Andersson (7), Lichtlein (6), av Teigum (2), Langhoff (2), Marsenic (1), Darj, Prantner, Ariño, Grondahl (3), Cehte, Pichiri, Herburger.
El Barça tornava a la final de Colònia i estava clar que volia recuperar el títol perdut la temporada passada, quan no va poder superar la semifinal. Al davant hi havia el potentíssim equip del Fuchse de Berlín, amb el millor jugador del món, el danès Mathias Gidsel a les seves files.
Des del primer moment es va veure clar que un dels objectius fonamentals era que el danès no trobés fàcilment el camí del gol i en la primera jugada Nielsen ja va aturar el llançament des dels 6 m del seu compatriota. Frade en el segon de la defensa i Carlsbogard i Fàbregas, si anava cap al centre, frenaven bé a Gidsel, que possiblement va fer un dels pitjors inicis de la seva carrera, errant tres llançaments i perdent dues passades i marcant el seu primer gol al minut 24. Després despertaria i marcaria els seus vuit llançaments posteriors, però ja no li serviria de res…
L'equip blaugrana ho brodava en defensa, en el contraatac i en l'atac posicional, dirigit de manera sensacional per l'eslovè Domen Makuc en el seu últim partit com a blaugrana, marcant a més tres gols seguits per posar el 19-14 al marcador. I al descans el Barça dominava 20-16.
A la segona part el Barça va mantenir el control del partit, amb Emil Nielsen i Domen Makuc mantenint el seu alt nivell, i amb un paper molt destacat de Blaz Janc i Luis Frade que van connectar de manera esplèndida i que van marcar 9 gols entre els dos en els últims vint-i-cinc minuts.
Els àrbitres van voler posar emoció traient targeta vermella a Ludovic Fàbregas quan faltaven quinze minuts per al final, per una enganxada a Gidsel. El marcador estava en 27-23 i això va donar una mica de vida als berlinesos, que es van acostar a dos gols. Uns minuts més tard, per una acció similar, va veure vermella el suec Darj.
Però el Fuchse es mantenia a dos gols amb el 35-33, quan faltaven dos minuts i tenien pilota per posar-se a un. Aleshores es va produir una jugada que va ser clau, quan Djordje Cikusa, que defensava de segon a la dreta, va recuperar una pilota, tallant una passada de Gidsel, i va marcar al contraatac, posant una diferència de tres gols que ja va decidir el matx.
El Barça feia així seu el trofeu de campió davant un grandíssim equip, que té una gran primera línia i dos bons extrems. Les factors que van decantar la balança potser van ser la millor porteria, la millor defensa en la zona central i l'efectivitat des del pivot.
Uns fets destacats més:
– Aleix Gómez va fer un 14 de 15 entre els dos partits i així arriba als 100 gols en Final Four, sent el primer jugador que arriba a aquesta quantitat.
– Luis Frade amb un 14 de 16, Domen Makuc amb un 10 de 12 i Nielsen amb les seves 30 aturades, van fer una Final Four espectacular.
– Aquesta és la 50a Champions de la història del club blaugrana, unint tots els esports.
HIGHLIGHTS D'UNA GRANDÍSSIMA FINAL
En el partit pel TERCER I QUART LLOC el MAGDEBURG va derrotar l'AALBORG per 32-26, en un partit que van dominar sempre els alemanys que al descans dominaven 17-11. Van destacar els suecs Felix Claar i Lagergren amb 6 gols cada un i també el porter croat Mandic amb un 33% d'aturades.
LES 17 FINALS JUGADES A COLÒNIA
2025-26 BARÇA 37-34 Fuchse Berlín
2024-25 MAGDEBURG 32-26 Fuchse Berlín
2023-24 BARÇA 31-30 Aalborg
2022-23 MAGDEBURG 30-29 Kielce
2021-22 BARÇA 37-35 Kielce
2020-21 BARÇA 36-23 Aalborg
2019-20 KIEL 33-28 Barça
2018-19 VARDAR 27-24 Veszprem
2017-18 MONTPELLER 32-26 Nantes
2016-17 VARDAR 24-23 París Saint-Germain
2015-16 KIELCE 39-38 Veszprem
2014-15 BARÇA 28-23 Veszprem
2013-14 FLENSBURG 30-28 Kiel
2012-13 HAMBURG 30-29 Barça
2011-12 KIEL 26-21 Atlètico de Madrid
2010-11 BARÇA 27-24 Ciudad Real
2009-10 KIEL 36-34 Barça
O sigui que de les 17 finals jugades a Colònia el BARÇA n'ha guanyat 6, el KIEL 3, VARDAR i MAGDEBURG 2, HAMBURG, FLENSBURG, KIELCE i MONTPELLER 1.
A part de les guanyades a Colònia, els seus altres set títols el Barça els va aconseguir així, a doble partit:
2004-05 Ciudad Real- BARÇA 28-27; BARÇA – Ciudad Real 29-27 (global 56-55)
1999-00 Kiel – BARÇA 28-25; BARÇA – Kiel 29-24 (global 54-52)
1998-99 Badel Zagreb – BARÇA 22-22 ; BARÇA – Badel Zagreb 29-18 (global 51- 40)
1997-98 BARÇA – Badel Zagreb 28-18; Badel Zagreb- BARÇA 22-28 (global 56-40)
1996-97 BARÇA – Badel Zagreb 31-22; Badel Zagreb – 23-30 (global 61-45)
1995-96 BARÇA – Elgorriaga Bidasoa 23-15; Elgorriaga Bidasoa – BARÇA 23-23 (global 46-38)
1990-91 Proleter Zrenjanin – BARÇA 23-21; BARÇA – Proleter Zrenjanin 20-17 (global 41-40)
En aquest últim el torneig encara es coneixia com a Copa d'Europa, però està clar que s'ha d'incloure com a títol del màxim nivell europeu.
EL PALMARÈS GLOBAL DE LA MÀXIMA COMPETICIÓ EUROPEA
El balanç global de la Champions (junt amb la Copa d'Europa com se'n deia abans) el domina el BARÇA amb 12, seguit del GUMMERSBACH i MAGDEBURG 5, KIEL 4, CIUDAD REAL, DUKLA PRAGA, CSKA MINSK 3, ZAGREB, STEAUA BUCAREST, GOPPINGEN, METALOPLASTICA SABAC, GROSSWALLSTADT, MONTPELLIER i VARDAR 2, i 16 equips amb 1, entre ells PORTLAND SAN ANTONIO PAMPLONA, ELGORRIAGA BIDASOA i TEKA SANTANDER… d'aquelles èpoques en què l'handbol a nivell estatal no era només el BARÇA.
EL BARÇA ÉS L'EQUIP QUE HA ENCADENAT MÉS TÍTOLS
Evidentment el Barça és l'equip que ha guanyat més Champions seguides, ja que el Dream Team dirigit per Valero Ribera en va guanyar cinc entre els anys 1996 i 2000. Ben a prop, de quan era Copa d'Europa, està aquell meravellós equips del CSKA de Minsk que en va guanyar quatre entre el 1987 i el 1990. A part n'ha guanyat dues de seguides el Gummersbach (1970 i 1971) i el Groswallstadt (1979 i 1980), la Metaloplàstica Sabac, un sensacional equip iugoslau (1985 i 1986), el Ciudad Real (2008 i 2009).
A part de les quatre finals perdudes a Colònia el Barça n'ha perdut dues més:
1989-90 CSKA Minsk – BARÇA 26-21; BARÇA- CSKA Minsk 29-27 (global 50-53)
2000-01 Portland San Antonio – BARÇA 30-24; BARÇA – Portland San Antonio 25-22 (global 49-52).
Pel que fa al Fuchse Berlín ha tastat el fet desagradable de repetir dues temporades seguides la derrota a la final. Últimament ja els havia passat al Kielce (2022 i 2o23) i al Veszprem (2015 i 2016). En aquest aspecte l'equip que s'emporta la palma és un gran equip com era el Badel Zagreb, que va caure tres vegades seguides contra el Dream Team del Barça (1997, 1998 i 1999).
LES SEMIFINALS DEL DISSABTE
AALBORG 32-37 BARÇA
BARÇA: Emil Nielsen (16 aturades per a un 36%) i Viktor Halgrimsson (2 per a un 40%) porters; Blaz Janc (2), Aleix Gómez (8), Dika Mem (3), Djordje Cikusa, Petar Cikusa (1), Domen Makuc (5), Timothey N'Guessan (6), Jonatahan Carlsbogard, Ian Barrufet (3), Dani Fernàndez, Ludovic Fàbregas, Luis Frade (7), Seif Elderaa, Adrián Sola.
AALBORG: Niklas Landin (1 gol, 9 aturades per a un 26%), Norsten (4 per a un 25%) porters; Antonsen, Arnoldsen (5), Hoxer (4), Bjornsen (3), Blonz (5), Sagosen (2), Juul-Lasen (4), Knorr (4), Munk (1), Möller (2), Nilsson, Ronnigen, Hald.
El Barça es tornava a trobar a Colònia amb el campió danès, al que havia derrotat fa dos anys a la final, guanyant-lo per 31-30. En aquesta ocasió l'equip blaugrana ha tornat a guanyar, i tot i que el resultat final ha estat més ampli, ho ha hagut d'aconseguir a la pròrroga.
El partit va començar ben diferent del que havia estat la primera semifinal, perquè les defenses estaven més fortes i sobretot perquè els porters mostraven la seva categoria, amb Emil Nielsen disposat des del primer moment a ser clau per a la victòria del seu equip. I això, junt amb l'enorme treball defensiu, va fer que quan es portaven vint minuts, l'equip danès que arribava amb una mitjana de 33 gols, només n'hagués marcat 6 i el marcador registrés un còmode avantatge del Barça (6-11). Les rotacions que va fer Ortega, van permetre que els danesos es posessin a dos (9-11) obligant el tècnic a demanar temps mort. Va retornar el Barça a la millor versió i N'Guessan i Mem van portar l'avantatge als quatre gols al descans amb un 11-15.
A la represa el Barça mantenia l'avantatge còmodament (18-22 als 12 minuts), però va semblar com si els àrbitres volguessin posar emoció i amb algunes decisions ben polèmiques van fer que l'Aalborg acabés empatant a 28 i fins i tot tingués pilota per guanyar. En l'últim atac els àrbitres els van assenyalar falta en atac i Nielsen que havia aturat el llançament va llançar el contraatac a Aleix, que va marcar però en haver-ho fer des de dintre l'àrea es va invalidar la jugada i es va anar a la pròrroga.
En el temps suplementari el Barça ho va brodar en la defensa, quan l'Aalborg atacava amb set, i amb tres grans recuperacions va poder marcar a porta buida i amb un parcial de 0 a 5, va portar el marcador a un 30-34, que ja va enfonsar els danesos.
Cal destacar a Nielsen i la gran defensa contra set, i en atac la direcció i el 5 de 5 de Makuc, els gols en moments importants de N'Guessan i Frade i el quasi infal·lible Aleix Gómez.
MAGDEBURG 35-40 FUCHSE BERLÍN
MAGDEDURG: Sergey Hernàndez (5 aturades per a un 14%) i Mandic (1 aturada per a un 11%) porters; Magnusson (9), Lagergren (6), Kristjansson (5), Hornke (5), Fèlix Claar (4), Saugstrup (4), Musche (2), Zehnder, Petterson, Jonsson, Weber, Mertens, O'Sullivan, Bergendahl.
FUCHSE BERLíN: Milosavljev (1 gol i 6 aturades per aun 24%) i i Ludwig (3 per a un 16%) porters; Gidsel (9), Freihöfer (8), Andersson (7), Lichtlein (5), av Teigum (5), Langhoff (2), Marsenic (2), Darj (1), Prantner, Ariño, Grondahl, Cehte, Pichiri, Herburger.
El duel entre els dos equips alemanys a la semifinal també ha estat vibrant i en ella l'equip berlinès ha derrotat l'actual campió, que també ho ha estat de la Bundeslliga aquesta temporada. A la lliga el Magdeburg havia derrotat les dues vegades al Fuchse però en aquesta ocasió s'ha girat la truita.
L'equip berlinès no ha tardat a posar-se per davant i ha portat el control del partit i del marcador quasi en tot moment, arribant al descans amb un 17-19. El marcador ja indica que els atacs dominaven, després de trenta minuts en que sobretot va destacar la poca aportació de les porteries, tot i els canvis que tant un tècnic com l'altre van fer. El Magdeburg depenia molt de l'u contra u de Kristjansson, però amb bona aportació dels esquerrans Honrke, Magnusson i Lagergren, mentre que el joc del Fuchse era una mica més dinàmic amb una primera línia formada per Gidsel, Lichtlein i Andersson ratllant a un alt nivell, amb l'extrem d'Illes Faroe av Teigum infal·lible des de l'extrem dret, i amb el millor jugador del món fent molt de mal també amb la seva velocitat en el contraatac i el contragol.
A la segona part el Fuchse de seguida va agafar quatre gols d'avantatge (19-23), però el Magdeburg no es va descompondre i mantenint el seu ritme de joc tranquil va anar remuntant i es va posar per davant amb un 33-32 quan quedaven 12 minuts. Aleshores, per fi va aparèixer un porter, el serbi Milosavljev, que amb tres aturades providencials va permetre que el seu equip, amb la seva primera línia fent mal en atac, recuperés la iniciativa amb un parcial de 0 a 6, que ja va decidir el partit.
