Un gran partit i una pròrroga sensacional porten el Barça a la final

El dissabte 13 el Barça s'ha classificat per a la seva 18a final de Champions, on buscarà el seu 13è títol.

LES SEMIFINALS DEL DISSABTE

AALBORG 32-37 BARÇA 

BARÇA: Emil Nielsen (16 aturades per a un 36%) i Viktor Halgrimsson (2 per a un 40%) porters; Blaz Janc (2), Aleix Gómez (8), Dika Mem (3), Djordje Cikusa, Petar Cikusa (1), Domen Makuc (5), Timothey N'Guessan (6),  Jonatahan Carlsbogard, Ian Barrufet (3), Dani Fernàndez, Ludovic Fàbregas, Luis Frade (7), Seif Elderaa, Adrián Sola. 
AALBORG: Niklas Landin (1 gol, 9 aturades per a un 26%), Norsten (4 per a un 25%) porters; Antonsen, Arnoldsen (5), Hoxer (4), Bjornsen (3), Blonz (5), Sagosen (2), Juul-Lasen (4), Knorr (4), Munk (1), Möller (2), Nilsson, Ronnigen, Hald.

El Barça es tornava a trobar a Colònia amb el campió danès, al que havia derrotat fa dos anys a la final, guanyant-lo per 31-30. En aquesta ocasió l'equip blaugrana ha tornat a guanyar, i tot i que el resultat final ha estat més ampli, ho ha hagut d'aconseguir a la pròrroga.

El partit va començar ben diferent del que havia estat la primera semifinal, perquè les defenses estaven més fortes i sobretot perquè els porters mostraven la seva categoria, amb Emil Nielsen disposat des del primer moment a ser clau per a la victòria del seu equip. I això, junt amb l'enorme treball defensiu, va fer que quan es portaven vint minuts, l'equip danès que arribava amb una mitjana de 33 gols, només n'hagués marcat 6 i el marcador registrés un còmode avantatge del Barça (6-11). Les rotacions que va fer Ortega, van permetre que els danesos es posessin a dos (9-11) obligant el tècnic a demanar temps mort. Va retornar el Barça a la millor versió i N'Guessan i Mem van portar l'avantatge als quatre gols al descans amb un 11-15.

A la represa el Barça mantenia l'avantatge còmodament (18-22 als 12 minuts), però va semblar com si els àrbitres volguessin posar emoció i amb algunes decisions ben polèmiques van fer que l'Aalborg acabés empatant a 28 i fins i tot tingués pilota per guanyar. En l'últim atac els àrbitres els van assenyalar falta en atac i Nielsen que havia aturat el llançament va llançar el contraatac a Aleix, que va marcar però en haver-ho fer des de dintre l'àrea es va invalidar la jugada i es va anar a la pròrroga.

En el temps suplementari el Barça ho va brodar en la defensa, quan l'Aalborg atacava amb set, i amb tres grans recuperacions va poder marcar a porta buida i amb un parcial de 0 a 5, va portar el marcador a un 30-34, que ja va enfonsar els danesos.

Cal destacar a Nielsen i la gran defensa contra set, i en atac la direcció i el 5 de 5 de Makuc, els gols en moments importants de N'Guessan i Frade i el quasi infal·lible Aleix Gómez.

MAGDEBURG 35-40 FUCHSE BERLÍN

MAGDEDURG: Sergey Hernàndez (5 aturades per a un 14%) i Mandic (1 aturada per a un 11%) porters; Magnusson (9), Lagergren (6), Kristjansson (5), Hornke (5), Fèlix Claar (4), Saugstrup (4), Musche (2), Zehnder, Petterson, Jonsson, Weber, Mertens, O'Sullivan, Bergendahl.
FUCHSE BERLíN: Milosavljev (1 gol i 6 aturades per aun 24%) i  i Ludwig (3 per a un 16%) porters; Gidsel (9), Freihöfer (8), Andersson (7), Lichtlein (5), av Teigum (5), Langhoff (2), Marsenic (2), Darj (1), Prantner, Ariño, Grondahl, Cehte, Pichiri, Herburger.

El duel entre els dos equips alemanys a la semifinal també ha estat vibrant i en ella l'equip berlinès ha derrotat l'actual campió, que també ho ha estat de la Bundeslliga aquesta temporada. A la lliga el Magdeburg havia derrotat les dues vegades al Fuchse però en aquesta ocasió s'ha girat la truita.

L'equip berlinès no ha tardat a posar-se per davant i ha portat el control del partit i del marcador quasi en tot moment, arribant al descans amb un 17-19. El marcador ja indica que els atacs dominaven, després de trenta minuts en que sobretot va destacar la poca aportació de les porteries, tot i els canvis que tant un tècnic com l'altre van fer. El Magdeburg depenia molt de l'u contra u de Kristjansson, però amb bona aportació dels esquerrans Honrke, Magnusson i Lagergren, mentre que el joc del Fuchse era una mica més dinàmic amb una primera línia formada per Gidsel, Lichtlein i Andersson ratllant a un alt nivell, amb l'extrem d'Illes Faroe av Teigum infal·lible des de l'extrem dret, i amb el millor jugador del món fent molt de mal també amb la seva velocitat en el contraatac i el contragol.

A la segona part el Fuchse de seguida va agafar quatre gols d'avantatge (19-23), però el Magdeburg no es va descompondre i mantenint el seu ritme de joc tranquil va anar remuntant i es va posar per davant amb un 33-32 quan quedaven 12 minuts. Aleshores, per fi va aparèixer un porter, el serbi Milosavljev, que amb tres aturades providencials va permetre que el seu equip, amb la seva primera línia fent mal en atac, recuperés la iniciativa amb un parcial de 0 a 6, que ja va decidir el partit.

Alegria dels jugadors del Fuchse que tornaran a jugar la final. 


 

DIUMENGE LA FINAL

TERCER I QUART LLOC: MAGDEBURG – AALBORG, 15 hores
FINAL: FUCHSE BERLÍN – BARÇA, 18 hores

El Barça busca la seva 13a Champions. La EHF no compta la primera Copa d'Europa aconseguida per el club blaugrana quan era Copa d'Europa, i diu que vol aconseguir la 12a, però nosaltres sí que comptem aquell primer títol davant el Proleter iugoslau de la temporada 1990-91… i el club i wikipedia també. 
Aplicant aquest "sistema  de comptabilitat" el Real Madrid de futbol només tindria 9 Champions, i no 15.
Per la seva part el Fuchse (que vol dir Guineus) de Berlín, l'equip on havia jugar Íker Romero després de deixar el Barça, vol guanyar el seu primer títol de la màxima competició continental per afegir-lo als tres títols de l'Eurolliga (2015, 2018 i 2o23, l'última derrotant el Granollers a la final), als dos Mundials de Clubs (2015 i 2016) i a la Bundeslliga de la temporada passada.

L'últim enfrontament entre els dos equips va ser a la semifinal del Mundial de Clubs el novembre del 2o23, i va guanyar el Fuchse a la pròrroga per 34-35. Veure crònica clicant a la foto inferior.


LES 15 FINALS JUGADES A COLÒNIA

2025-26     Fuchse Berlín – BARÇA
2024-25     MAGDEBURG 32-26 Fuchse Berlín
2023-24     BARÇA 31-30 Aalborg
2022-23     MAGDEBURG  30-29 Kielce
2021-22      BARÇA  37-35  Kielce
2020-21      BARÇA  36-23  Aalborg
2019-20      KIEL   33-28  Barça
2018-19      VARDAR    27-24   Veszprem
2017-18      MONTPELLER   32-26   Nantes
2016-17      VARDAR  24-23  París Saint-Germain
2015-16      KIELCE  39-38  Veszprem
2014-15     BARÇA  28-23  Veszprem
2013-14     FLENSBURG 30-28  Kiel
2012-13     HAMBURG  30-29  Barça
2011-12     KIEL 26-21  Atlètico de Madrid
2010-11     BARÇA 27-24  Ciudad Real
2009-10    KIEL  36-34   Barça

O sigui que de les 16 finals jugades a Colònia el BARÇA n'ha guanyat 5, el KIEL 3, VARDAR i MAGDEBURG 2, HAMBURG, FLENSBURG, KIELCE i MONTPELLER 1.

El balanç global de la Champions (junt amb la Copa d'Europa com se'n deia abans) el domina el BARÇA amb 12, seguit del GUMMERSBACH i MAGDEBURG 5, KIEL 4, CIUDAD REAL, DUKLA PRAGA, CSKA MINSK 3, ZAGREB, STEAUA BUCAREST, GOPPINGEN, METALOPLASTICA SABAC, GROSSWALLSTADT, MONTPELLIER i VARDAR 2, i 16 equips amb 1, entre ells PORTLAND SAN ANTONIO PAMPLONA, ELGORRIAGA BIDASOA i TEKA SANTANDER… d'aquelles èpoques en què l'handbol a nivell estatal no era només el BARÇA.

A part de les guanyades a Colònia, els seus altres set títols el Barça els va aconseguir així, a doble partit:
2004-05  Ciudad Real- BARÇA 28-27; BARÇA – Ciudad Real 29-27 (global 56-55)
1999-00   Kiel – BARÇA 28-25; BARÇA – Kiel 29-24 (global 54-52)
1998-99   Badel Zagreb – BARÇA 22-22 ; BARÇA – Badel Zagreb 29-18 (global 51- 40)
1997-98   BARÇA – Badel Zagreb 28-18; Badel Zagreb- BARÇA 22-28 (global 56-40)
1996-97   BARÇA – Badel Zagreb 31-22; Badel Zagreb – 23-30 (global 61-45)
1995-96  BARÇA – Elgorriaga Bidasoa 23-15; Elgorriaga Bidasoa – BARÇA 23-23 (global 46-38)
1990-91  Proleter Zrenjanin – BARÇA 23-21; BARÇA – Proleter Zrenjanin 20-17 (global 41-40)
En aquest últim el torneig encara es coneixia com a Copa d'Europa, però està clar que s'ha d'incloure com a títol del màxim nivell europeu.

A part de les quatre finals perdudes a Colònia el Barça n'ha perdut dues més:
1989-90 CSKA Minsk – BARÇA 26-21; BARÇA- CSKA Minsk 29-27 (global 50-53)
2000-01 Portland San Antonio – BARÇA 30-24; BARÇA – Portland San Antonio 25-22 (global 49-52)
 

 

Entrevistes