updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

Aleix Pérez, nou tècnic del Cleba León: "L'objectiu és crear un grup sòlid"

Primer entrenament del Cleba León 2017-18 Foto: llepo Primer entrenament del Cleba León 2017-18

Després de la seva última aventura a Hongria al costat de Magí Serra, el papiolenc Aleix Pérez ha fitxat pel Cleba León de la Divisió de Plata femenina, un equip que acaba de baixar de la màxima categoria estatal.

Parlem amb aquest entrenador catalana, i recuperem l'entrevista completa que va servir pel reportatge de la Fosbury "Fuga de cervells a l'handbol català".

Com encares el nou repte de retornar al Cleba León a la màxima?

- No serà gens fàcil. L'equip ha canviat molt, actualment tenim un equip 85% de la casa, format al club. L'objectiu de l'equip no es pujar, sinó crear un grup sòlid i lluitar per aconseguir l'ascens a Divisió d'Honor en les pròximes temporades. Ho afronto amb molta il·lusió, he treballat per aquest moment. L'equip, amb moltes jugadores noves a la categoria també està carregat d'il·lusió, nosaltres treballarem per deixar l'equip el mes a dalt possible al maig.

És el teu primer gran repte com a primer entrenador. T'esperaves tenir aquesta oportunitat tan ràpid?

Sí, i no m'ho esperava. Com he dit abans he treballat per aquest moment, sabia que podia arribar en qualsevol moment. Mentre estava a Hongria vaig rebre la proposta, tot i tenir opcions de seguir a l'estranger, vaig decidir venir a León.

Recuperem l'entrevista completa pel reportatge de la Fosbury "Fuga de Cervells al nostre Handbol"

Els entrenadors d'handbol de casa nostra estan molt valorats a l’estranger. A què creus que és degut?

Jo crec que el nostre handbol està de moda, les altres lligues s’aprofiten de l’handbol espanyol, ja per a entrenadors o jugadors/es ja que la nostra lliga no està passant per el millor moment. Tot i que no estigui passant per el millor moment, el nivell que hi ha a Espanya es bo i les altres lligues s’aprofiten del mercat espanyol. Podríem dir, que el nostre handbol es un dels mes forts que hi ha avui en dia, només cal veure que en la Final Four d’handbol hi ha sis entrenadors espanyols, cinc d’ells, catalans. Mentre que en la competició femenina l’entrenador que va guanyar la competició es canari.

Quin és el plus que aporteu respecte a un entrenador del país d’origen? 

En el meu cas personal, després de les experiències a Hongria i França, puc dir que en els dos casos m’he trobat un handbol molt físic, un handbol molt directe sense construcció, gens elaborat. Els jugadors venien d’un handbol on per el mati treballaven dur al gimnàs i per la tarda el 85% de l’entrenament era a base de contraatacs. Després arribava el partit i l’equip començava a córrer sense sentit. La diferencia nostra, amb un entrenador d’origen, es que nosaltres correm també, però no sempre i també introduïm molt mes el treball tàctic, un joc mes pausat, sense mai deixar de córrer però elaborant molt mes les transicions del joc. Per exemple, en aquesta ultima temporada a Hongria. L’anterior entrenador va sumar 3 punts de 16 possibles amb un ritme de joc, molt elevat, mentre que nosaltres, 6 punts de 12 possibles amb en Magí Serra i classificant l’equip a la final de la Liga Kupa amb un joc molt mes elaborat.

Quins són els inconvenients amb què us trobeu i com els solucioneu?  

Un dels inconvenients, potser el mes important, es que als “locals”, ja siguin directius o aficionats, es que els hi costa confiar en la nostra metodologia, fins que no arriben resultats no estan tranquils. Per exemple a Hongria, els equips estan acostumats a córrer molt i com he dit anteriorment, nosaltres vam implantar el nostre joc, mes pausat i mes elaborat, sense deixar de banda el córrer en alguns moments del joc. La gent, les primeres jornades, no hi confiava, fins que vam començar a treure resultats.

Ens pots explicar, breument, la teva experiència a l’estranger? 

He estat a França i Hongria. A França era com una escola d’handbol, on l’objectiu era formar bé els jugadors i jugadores per alimentar els primers equips tant masculí com femení en les temporades següents. A Hongria per exemple, tot el contrari, a Hongria estava al Balmazújváros de la primera divisió i l’equip era 100% competició. Les dues experiències han sigut molt positives, ja que jo m’adapto ràpid al lloc i des del primer dia que soc allà em dedico a gaudir del dia a dia. Sense cap mena de dubte, aquests dos anys fora d’Espanya, han sigut molt positius on he après molt.

A Hongria us van fitxar per salvar l’equip i no ho vau aconseguir. Torneu decebuts?

No, sincerament no. Ja que la plantilla no ens sentim responsables de que l’equip baixes, perquè un cop vam arribar per Nadal l’equip va començar a sumar punts, l’equip anava a mes, i un dilluns el president va decidir canviar en Magí Serra per en Javier Cabanas i aquest canvi va fer molt de mal a l’equip. Òbviament, no puc assegurar que amb en Magí ens haguéssim salvat, això no ho sabrem mai, però que l’equip anava a més es veritat. L’error tampoc és d’en Cabanas, sinó de la persona que va decidir fer aquest canvi, ja que, tres entrenadors en una temporada no es una bona senyal i el mes important, es que no només van ser tres entrenadors, sinó tres metodologies diferents de treball. El canvi d’en Magí per en Cabanas amb tantes poques jornades per al final de la competició va desestabilitzar el vestuari, desestabilitzar el vestuari en aquelles alçades de la temporada va fer que l’equip baixes a segona divisió.

Què n’extreus de la teva recent aventura a Hongria?

Com he dit anteriorment, ha sigut una experiència positiva, tot suma i et fa mes fort de cara a nous reptes.

Entrevistes